‘Torn de nit’, de Stephen King
Males Herbes ens proposa un tast del millor King en vint relats breus
Males Herbes publicà el 2018 la primera antologia de relats breus que va treure en Stephen King i que fou tot un èxit llavors, a finals dels anys setanta, fins al punt que va guanyar el Locus i el World Fantasy Award en la categoria de millor col·lecció. Tot un encert de l’editorial barcelonina que, com ens ha demostrat amb la publicació de La llarga caminada (2020), darrerament sembla apostar-hi per un autor supervendes paradoxalment molt poc traduït al català.
Originalment, Torn de nit (Night Shift en anglès i, espanteu-vos, El umbral de la noche en castellà) vingué just després de la publicació de quatre novel·les (Carrie, Salem’s Lot, The Shining i Rage, aquesta darrera ja sota el pseudònim de Richard Bachman), l’èxit de les quals va permetre a King poder dedicar-se a viure de l’escriptura. Així doncs, l’arribada d’aquest recull de vint relats curts es produeix en un moment dolç per a en King, i l’acollida de l’antologia no podria haver estat millor. Aquestes històries seduïren al gran públic, i vàries foren objecte de diverses adaptacions televisives i cinematogràfiques.
A títol anecdòtic, l’èxit aclaparador d’aquest llibre donà lloc al “Dollar Baby” (o “Dollar Deal”), un acord que va treure de polleguera al comptable de King, segons el qual qualsevol estudiant de cine o teatre podia adaptar (sense ànim de lucre) una d’aquestes històries després de pagar només un dòlar (els drets romanien en possessió de l’autor, evidentment, i a més aquest havia de rebre una còpia en VHS). Podem somriure davant d’aquesta iniciativa, però hem de pensar que directors de cine com ara en Frank Darabont fou un d’aquests “dollar babies” que més endavant acabaria filmant pel·lícules d’èxit basades en novel·les de King, com The Shawshak Redemption, The Green Mile o The Mist.
La selecció de relats d’aquest tom és una molt bona mostra dels interessos, obsessions, influències i estil de l’autor de Maine. Com gairebé tota antologia és irregular, però el nivell general és de gran qualitat. De fet, per a mi ha estat tot un descobriment comprovar la traça que té King a l’hora de demostrar la seva solvència com a escriptor en les distàncies curtes, posant-hi cura en l’argument per a sobre d’altres consideracions. La major part de les històries t’atrapen des del primer paràgraf, un tret que King comparteix amb na Shirley Jackson, una de les seves influències reconegudes. Comences a llegir i, senzillament, no pots aturar-ne. I és clar, després estan els seus finals; alguns seran previsibles, però d’altres us deixaran bocabadats i, també, un poc trasbalsats.
Malgrat aquest interès d’en King per captar l’interès del lector a partir de l’argument, el lector un poc viu copsarà trets atractius que hi van més enllà, des d’una reflexió crítica o un passatge d’un lirisme evident, deixant-hi clar que sap escriure molt bé, millor del que creu molta gent que l’ha jutjat (generalment menyspreant-lo) només pel fet d’escriure terror o haver-hi triomfat en els rànquings de vendes.
El to dels contes recollits en Torn de nit és divers, malgrat tots ells comparteixen una mateixa temàtica: la por. Com no podria ser d’altra manera, l’empremta de l’horror còsmic d’en Lovecraft hi és present en diferents històries, com ara a la genial Jerusalem’s Lot o en Jo soc la porta; també, la reinterpretació actualitzada i quotidiana de terrors vells o clàssics, com per exemple l’home del sac o el vampir, un aspecte pel qual en King és reconegut com un dels innovadors del gènere. Ara, també hi ha espai per homenatges, com ara al mític conte La pota del mico d’en W. W. Jacobs, que King porta al seu terreny admirablement en A vegades tornen (que m’agradaria veure adaptat com una història de les bones del personatge de còmic John Constantine) o al Matheson del conte curt Prey en la gamberrada que és Camp de batalla. Per altra banda, el suspens hi és present a la sobèrbia història de La cornisa, i trobem trets “slasher” a La primavera de les maduixes o L’amant de les flors. La ciència-ficció de natura distòpica la podríem trobar a la melangiosa Onatge nocturn o a l’esbojarrada Camions. L’humor, especialment negre, malgrat ser força comú, té un paper principal a L’home del tallagespa (per cert, gens a veure amb la pel·lícula proto-cyberpunk que consta com adaptació d’aquest relat) o Deixar-ho, SA, on voldria reconèixer certa influència de Roald Dahl. Finalment, existeixen un parell d’històries més serioses, que podem identificar amb pors quotidianes que tenen a veure amb el nostre dia a dia, com són La dona de l’habitació o L’últim graó de l’escala,
Torn de nit és un d’aquests llibres que recomanaria tant a qualsevol persona que passi gust amb les novel·les de Stephen King com també a aquells que gaudiu amb la bona literatura de terror.
Pots adquirir el llibre i ajudar-nos en aquest enllaç:
També et podria interessar:
